Entrades populars
-
Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia del Vallès Occidental els primers vuit anys de la seva vida. L'...
-
Al 1894 neix a Barcelona. Quan fa els set anys mor el seu pare. Cap al 1907 fa d’aprenent d’adroguer, d’escultor,de vigilant nocturn al moll...
-
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, Segarra 1938) Poeta i arquitecte. Poeta i arquitecte. Catedràtic de l'Escola d'...
-
Marta Pessarrodona i Artigues Terrassa, (Vallès Occidental 1941). Poetessa i crítica literària. Ha publicat Primers dies d...
voki
divendres, 29 d’abril del 2011
Joan Margarit
Joan Margarit
i Consarnau (Sanaüja, Segarra 1938) Poeta i arquitecte. Poeta i arquitecte.
Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Treballa associat
amb Carles Buxadé i Margarit. Obres conjuntes són la cúpula
d'un mercat a Vitòria (premi Europeu d'Estructures Metàl·liques)
i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com
a seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Així mateix, pertany a l'equip guanyador del concurs per a l'estadi
i l'anell olímpic de Montjuïc. S'inicià com a poeta
en llengua castellana: Cantos para la coral de un hombre solo (1963),
Doméstico nací (1965), Crónica (1975)
i Predicción para un bárbaro (1979), a més
de traduir Estimada Marta de Miquel Martí i Pol. A partir
de L'ombra de l'altra mar (1981) i Vell malentès
(1981, premi de la crítica 1981) publica en català, tot
aprofundint en la recerca de les seves arrels personals: Cants d'Hekatònim
de Tifundis (1982, premi Miquel de Palol 1981), El passat i la
joia (1982), Raquel (1983), i La fosca melangia de Robinson
Crusoe (1983). La seva poesia és de veu interior, d'una tonalitat
reflexiva amb versos rics d'abstraccions i símbols, una poètica
de fidelitat que furga en els records i medita sobre la fugacitat del
temps, la mort, l'amor i els interrogants de l'existència. El 1985
publicà L'ordre del temps. Poesia 1980-1984 i el 1986 Mar
d'hivern, premi Carles Riba 1985. Ha guanyat dues vegades la flor
natural dels Jocs Florals de Barcelona (1983 i 1985). La seva obra poètica
ha continuat a Llum de pluja (1987), La dona del navegant
(1987), premi Crítica Serra d'Or, Poema per a un fris (1987),
Cantata de Sant Just (1987) i Edat roja (1990). Ha endegat
una reestructuració dels Jocs Florals de Barcelona i, com a arquitecte,
ha tingut una participació destacada en els projectes de l'anella
olímpica. Els seus darrers reculls poètics publicats són
Els motius del llop (1993) i Aiguaforts (1995). Ha continuat
la seva obra poètica amb el llibre Estació de França
(1999).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada