xD

Pere Rovira Planas

Pere Rovira (Vila-seca de Solcina, 1947) ha publicat els següents llibres de poemes: Distàncies (València, 1981), premi Vicent Andrés Estellés, Cartes marcadesLa vida en plural (Barcelona, 1996), La mar de dins (Barcelona, Proa, 2003), premi Carles Riba, Poesia 1979-2004 (Barcelona, Proa, 2006), Vint-i-cinc flors del mal de Charles Baudelaire (Lleida, 2008), Les roses de Ronsard (Barcelona, Proa, 2009) i Entre nosaltres (Lleida, 2010). La seva obra poètica ha estat traduïda a l’anglès, al francès, a l’espanyol, al gallec, al rus i al polonès.
En prosa, ha publicat Diari sense dies (Barcelona, Proa, 2004) i la novel·la L’amor boig (Barcelona, Proa, 2007), premi Ciutat de Barcelona. També és autor de quatre volums d’assaigs sobre poesia moderna.
Viu a Alpicat (Segrià) i és professor emèrit de la Universitat de Lleida (Barcelona, 1988), .

Poema visual

Joan salvat-papasseit

Al 1894 neix a Barcelona. Quan fa els set anys mor el seu pare. Cap al 1907 fa d’aprenent d’adroguer, d’escultor,de vigilant nocturn al moll i altres feines. Al 1914 ingressa a la ”Juventud Socialista” però aviat se’n desenganya. Al 1918 es casa amb Carme Eleuterio i amb ella se’n va a Sitges un temps. Al 1919 neix la seva primera filla Salomé i pateix la seva primera crisi pulmonar. Al 1921 s’estan a Cercedilla per curar-se de la tuberculosi. Al 1922 neix la seva segona filla anomenada Núria. Al cap de dos anys mor la seva filla Núria. Ell també mor a Barcelona. En tot aquest temps va fer moltes obres poètiques com: Humo de fábrica (recull d’articles), Arc Voltaïc (revista). Al 1919, Poemes en ondes hertzianes, al 1921 L’irradiador del port i les gavines, al 1922 va fer Les conspiracions i La gesta dels estels, al 1923 va fer El poema de La rosa als llavis, al 1925 va fer Óssa menor (llibre pòstum) i molts més. També li van fer retrats  i homenatges.

LLIÇÓ DE COSES (marta pessarrodona)

Llarg aprenentatge,
el del cinisme.
     Qualsevol fe
et pagarà amb fred,
i l'hivern és llarg,
dura massa.
     Viuràs tot el que cal
per veure
coincidir contraris.
     I si ets poeta 
t'embolicaràs
en petites coses,
     cridaràs per minses
injustícies i et bandejaran
tots els partits polítics.
     La censura seran els amics,
tu mateix,
impàvid de contemplar,
per primera vegada,
que la terra gira,
i que res
res no ho detura.

Marta pessarrodona

Marta Pessarrodona i Artigues Terrassa, (Vallès Occidental 1941). Poetessa i crítica literària. Ha publicat Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979) i A favor meu, nostre (1981), que ha aplegat, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 (1984). Posteriorment ha publicat Berlin suite (1985). Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, entre d'altres, Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record. Ha continuat la seva producció poètica en el volum Homenatge a Walter Benjamin (1988) i s'ha iniciat en el conreu de la narració amb Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988) i Nessa: narracions (1988). Ha continuat la seva obra poètica amb Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998), la d'assaig amb La dimensió europea de la cultura catalana (amb altres autors, 1992) i la de prosa de no-ficció amb Fauna (1994), Barcelona, una nova ciutat europea (1995) i les biografies Montserrat Roig: un retrat, Maria Aurèlia Capmany: un retrat i Frederica Montseny: un retrat. També ha escrit els guions Imatges (per al cinema, 1988) i Patir, passió, pastitxo: abans de la funció (per a la ràdio, 1989).

POEMA VISUAL - JOAN BROSSA